La gran diferència entre els sistemes macroscòpics i els
microscòpics consisteix que l'energia no pot ser qualsevol,
sinó que està quantitzada. Aquesta quantització
vindrà donada per la solució de l'equació
Schrödinger (
postulats de la mecànica quàntica corresponent):
és la funció d'ona que descriu el nostre sistema físic,
en la qual representem el nostre sistema físic com una funció
d'ona, atès que en els sistemes microscòpics té lloc
la dualitat ona-corpuscle de LOUIS DE BROGLIE :
Totes les partícules elementals manifesten un dualisme
ona-corpuscle, portant una ona associada, amb una longitud d'ona asssociada
per
E és l'energia del sistema físic estudiat.
Si resolem l'equació Schödinger per un sistema molecular
arribarem a la conclusió que en les nostres molècules podem
definir tres estats moleculars.
Els mètodes espectroscòpics es basen en l'absorció o emissió de radiació per la molècula mitjançant el pas d'un nivell quàntic baix a un altra superior (absorció), o inrevés (emissió).
L'espectroscopia és l'estudi de la interacció de la llum amb els àtoms i les molècules. La llum o radiació electromagnètica pot considerar-se com corpuscular o com una ona. A continuació es mostra el diagrama d'una ona en què s'han marcat les característiques essencials de la mateixa.
= longitud d'ona: distància a la que es mou una ona durant un cicle.
Unitat: m.
A= amplitud d'ona: l'alteració màxima respecte l'eix
horitzontal. Unitat: m.
T= període : el temps necessari per un cicle complet. Unitats
: segons.
= freqüència
de l'oscil·lació: el nombre de cicles que es presenta en cada segon.
Unitat (1/s o Hertz).
La relació entre la longitud d'ona i la freqüència per
una ona de llum és :
La llum pot descriure's com una corrent de paquets d'energia o
partícules que es desplacen a gran velocitat (c) , aquests
paquets d'energia s'anomenen fotons. La freqüència de la
teoria ondular es pot relacionar-se amb l'energia dels fotons
mitjançant l'equació de Planck:
L'energia dels àtoms i les molècules està quantificada (només existeixen determinats nivells d'energia permesos). Un espectre d'absorció és el resultat de què un àtom o molècula s'exciti a un nivell d'energia superior mitjançant l'absorció d'un quantum d'energia.
Cada salt té lloc únicament a una freqüència determinada (concepte un xic relatiu), l'energia que donarà aquesta transició serà una radiació lumínica. Cada classe diferent d'àtom o molècula proporciona el seu propi espectre d'absorció característic. Segons quina radiació i enviem a la molècula tindrem una transició o altra, a continuació hi ha el diagrama de les diferents regions de l'espectre electromagnètic i quin tipus de transició hi té associada:
Suposem que tenim una molècula en el nivell electrònic A i en l'estat vibracional v=0 i en un estat rotacional qualsevol. Si es deixa que interaccioni amb una radiació poc energètica microones, amb una freqüència adequada podrà donar salts espectroscòpics a altres nivells de rotació, malgrat que no podrà passar a altres nivells de vibració o electrònics superiors, atès que l'energia de radiació no és suficientment gran, obtenint un espectre de rotació pura (R en la figura).
Si la radiació fos de la zona de l'infraroig, si que es podria saltar
a un nivell de vibració superior, de v=0 a 1; però,
evidentment aquesta rotació serà també suficientment
energètica per provocar transicions de rotació, apareixen
ambdues superposades en l'espectre de vibració-rotació;
estan indicats a la figura com R-V. És impossible, doncs, en general,
obtenir espectres de vibració pura.
El mateix succeirà en els electrònics, en els quals la
radiació visible o ultravioleta excita també la vibració
i la rotació (salts R-V-E de la figura). Evidentment, el nombre de
transicions espectroscòpiques possibles és molt més
gran en aquest darrer cas, per la qual cosa els espectres electrònics
són molts més complexes que els altres, essent molt
difícil o impossible resoldre completament l'estructura de fina de
vibració i rotació. Fins i tot en la vibració, si la
molècula és complexa i té mols àtoms, tampoc es
pot resoldre l'estructura de rotació fina, per estar les corresponents
ratlles molt juntes; s'obtenen a llavors bandes enlloc de ralles, la qual
cosa és característica dels espectres moleculars, en
contraposició als atòmics.